martedì 23 ottobre 2018

TRE POESIE IN DIALETTO PIEMONTESE DI CARLO BROSIO




Tre belle poesie in piemontese del mio coscritto Carlo Brosio. E' nato a Torino e vive a San Francesco al campo. Attualmente sta traducendo l'Iliade in piemontese.










ADASI A MEUIR

(DA PABLO NERUDA)

Adasi a meuir:

chi a diventa s-ciav ëd l’abitudin, arpetend ògni di l’istess përcors
chi a parla nen con chi a conòss pa
chi a arziga nen e a evita la passion
chi a viagia nen
chi a les nen
chi a scota nen la musica
chi as lassa nen giuté
chi a passa ij dì lamentandse ad soa sfortun-a
chi a bandon-a ‘n proget prima d’ancomenselo
chi a preferiss ij pontin ansima a le “i” pitòst  che avèj d’emossion,

Emossion:

cole che a fan luse ij euj
cole che a cambio ‘l bajé con ‘n soris
cole che a fan bate ‘l coeur .

Evitoma la mòrt a cite dòsi.
Esse viv a pretend na sfòrs pi grand che respiré.


JACQUES PREVERT


Tre brichèt ëd sira

Tre brichèt ëd sira un a un anviscà ën la neuit
‘l prim për vëdde ‘l tò visagi tut antregh
‘l second për vëdde ij tò euj
L’ultim për vëdde toa boca
E la scurità tuta antrega për arcordeme tut sossi
Ambrassandte.


Le feuje mòrte

Òh, vorerija tant che t’arcordeisse
Ij dì alegher quand noi j’ero amis
An coi temp là a l’era bela la vita
E ‘l sol pi brusant che ancheuj.
Le feuje mòrte a son anmugià….
‘t vëdde: l’hai nen desmentià.
Le feuje mòrte a son anmugià
Come ij arcòrd e ij regret
E ‘l vent d’ël nòrd ij pòrta via
Ën la freida neuit ëd l’oblì
‘t vëdde: l’hai nen desmentià
La canson che t’ëm cantave.
A l’é ‘na canson che a në smija
Ti che t’ëm vulije bin
E mi che ët vulija bin
E vivijo, tuti doi, ansema
Ti che t’ëm vulije bin
Mi che ët vulija bin.
Ma la vita a separa chi as veul bin
Tut dossman, sensa fé ëd rabel
E ‘l mar a scancela ansima a la sabia
Ij pass e ij moros spartì.
Le feuje mòrte a son anmugià
Come ij arcòrd e ij regret.
Ma mè fedel e silensios amor
A sorid sèmper, a dis grassie a la vita,
ët vurija tanta bin, ët j’ere così bela
come ‘t veule che ‘t dësmentia?
An col temp là a j’era pì bela la vita
E ancheui ‘l sol pì brusant
Ët j’ere la mia pì dossa amisa….
Ma còsa faso d’ij regret
E la canson che ti ët cantave
La sentirai për sèmper për sèmper.


L’ISOLA GALLINARA


Chiccirichì, coccodè
Ma l’uovo fresco dov’è?
Lo trovi solo da Fantolino
E fai felice il tuo bambino.

Ma se ti trovi ad Albenga
Non c’è santo che tenga
Cosa ci fa lì il suo furgone
A 200 chilometri? Il dubbio si pone.

Ma certo! Qui c’è la Gallinara
Forse lì c’è una gallina rara
E grazie al sole e all’aria di mare

Fanno uova fino a crepare.
Poi le raccoglie Fantolino
E le porta per noi a Torino